LA MÚSICA DEL CANVI
La Pandèmia que estem vivint causada pel virus SARS-CoV-2 (virus que genera la malaltia de la Covid-19) ha canviat la nostra realitat en tots els aspectes, sacsejant els ciments de les societats arreu del món.
Des de finals de desembre de 2019, quan la malaltia va ser detectada a la Xina, fins a mitjans del mes de març quan es va expandir de forma descontrolada a l’estat espanyol, és en el moment actual, el mes de maig quan aparentment s’ha aconseguit controlar i reduir la transmissió del virus, donant pas a les tan anhelades mesures de desconfinament, que ens retornen una mica de llibertat i permeten a alguns comerciants i negocis reprendre la seva activitat econòmica tan malmesa per culpa de la crisi actual i de l’escassa ajuda governamental.
No obstant tots com a societat hem de tenir cura de respectar les mesures recomanades per reduir el risc de contagis, per la nostra pròpia salut i la dels altres. Encara no tenim una vacuna ni un tractament eficaços científicament demostrats, els experts epidemiòlegs adverteixen que probablement a la tardor podem experimentar el que anomenen una “segona onada” del virus, amb un gran rebrot de contagis a l’estat, i tot això sense tenir en compte que en altres continents com Amèrica del Sud, tot just es produirà l’expansió de la malaltia en les següents setmanes.
No és la meva intenció ser catastrofista ni alarmista en excés, però si que ho és posar de relleu la realitat que estem vivint i la incerta perspectiva a mitjà termini per tal de relativitzar la falsa il·lusió de final d’aquesta crisi sanitària.
En aquest article reflexionarem sobre els efectes que aquesta pandèmia pot tenir sobre nosaltres, des de l’àmbit més individual fins a l’esfera mes global.
Com ens pot afectar la pandèmia a llarg termini? Quins efectes tindrà a nivell mundial en l’economia, en el mediambient? Com ens afectarà aquesta crisi socialment en el futur? Quines conseqüències psicològiques pot tenir a llarg termini en les persones?
En aquestes línies intentaré aportar el meu humil granet de sorra sobre aquestes qüestions. Conviure amb la Incertesa no és gens fàcil, tal com vam analitzar a l’article esmentat, però tot i la incertesa i la foscor del futur tenim motius per l’esperança, tenim l’oportunitat d’aprofitar aquesta dramàtica crisi per canviar i evolucionar en tots els aspectes, per tal de conviure de forma més justa solidària i igualitària entre els éssers humans i de forma sostenible amb el nostre delicat planeta que ens sustenta i ens acull enmig del cosmos.
EFECTES A NIVELL GLOBAL
EFECTES PSICOLÒGICS A NIVELL SOCIAL
EFECTES PSICOLÒGICS A NIVELL INDIVIDUAL
EFECTES A NIVELL GLOBAL
Ja estem patint en tot el món les conseqüències d’aquesta crisi sanitària, amb una gran mortalitat, amb mesures de control social i reducció de llibertats per controlar la malaltia, amb una crisi econòmica que ja ha arribat però també d’altra banda, el nostre clima i entorn natural han experimentat una clara millora amb la nostra absència. Com evolucionaran tots aquests factors a llarg termini?
D’entrada en l’àmbit sanitari i epidemiològic, l’actual crisi hauria de fomentar que els països i organitzacions mundials estiguin mes preparats per a afrontar futures crisis com aquesta, per no repetir el caos, desorganització i errors comesos.
En l’àmbit econòmic s’albira una gran crisi econòmica de proporcions desconegudes, tot just quan aparentment ens estàvem recuperant de l’anterior crisi de l’any 2008. Esperem que no haguem de pagar la factura més alta els treballadors de rendes mitjanes i baixes que més hem patit l’anterior crisi, la precarietat laboral i l’atur, esperem que no es repeteixin les receptes d’austeritat i retallades de drets laborals més feroces i salvatges que es van produir fa deu anys i que encara patim en l’actualitat. Respecte als vaticinis dels economistes sobre el futur de l’economia després de la pandèmia, prefereixo quedar-me amb la reflexió esperançadora del premi Nobel d’Economia Robert J. Shiller: “Un efecte a llarg termini d’aquesta experiència podrien ser unes institucions econòmiques i polítiques més redistributives dels rics cap als pobres i amb major preocupació cap a les persones en risc d’exclusió i els avis”
Esperem que aquesta crisi serveixi per dur a terme un canvi de paradigma econòmic, cap a un model més just socialment i més sostenible amb el nostre mediambient.
En aquesta línia el major beneficiat de l’actual crisi sanitària ha estat clarament el mediambient. S’ha comprovat clarament com la paràlisi de l’activitat econòmica i la reducció de la circulació de vehicles, avions i vaixells ha comportat una reducció significativa dels nivells de contaminació i la millora dels ecosistemes d’arreu del món. La baixada de la contaminació, així com les imatges de la major nitidesa de les aigües dels canals de Venècia, l’arribada de dofins a ports i les incursions d’animals en zones urbanes que abans no trepitjaven en són una prova irrefutable.
El planeta, amb la nostra absència, estava sanant les ferides que li hem causat, aprofitarem aquesta oportunitat per canviar la nostra manera de viure per tal de respectar i cuidar el nostre petit i fràgil planeta blau?
EFECTES PSICOLÒGICS A NIVELL SOCIAL
Les mesures de distanciament social que estem seguint per evitar la transmissió del virus i la por generalitzada a possibles contagis poden influir considerablement en les nostres relacions socials, canviant alguns dels patrons i costums que teníem en la interacció amb els altres.
Aquesta crisi sanitària ha fet augmentar la desconfiança i la por vers els altres, el fet de no saber en quina mesura les altres persones segueixen les mesures de protecció o si poden ser portadores o no del virus, genera una manca de confiança i recel.
Haurem de veure en quina mesura es mantenen aquests sentiments amb el pas del temps i si aquest fet influirà a llarg termini en les nostres relacions socials dificultant l’establiment de confiança, proximitat, calidesa i intimitat amb els altres, sentiments i processos que són claus en la interacció social per a una vinculació afectiva i efectiva.
Aquests sentiments de desconfiança i inseguretat també poden comportar un augment dels prejudicis contra col·lectius i ètnies que hem de combatre fermament. A països com Espanya i Itàlia s’ha patit un greu augment de les forces polítiques d’extrema dreta amb discursos enverinats per l’odi, el racisme, per la misogínia i el menyspreu a la diferència, i precisament ara aquests dos països són dels més afectats per la Covid-19, fet que pot comportar una discriminació i rebuig dels altres països vers nosaltres. Aquest fet hauria de ser una cura d’humilitat per als pensaments racistes i totalitaris, hauria d’ajudar a aprendre que tots estem sota l’amenaça d’aquesta malaltia, independentment del color de pell o religió, i que tots també som susceptibles de ser discriminats. Esperem que els menyspreables casos que s’han vist de rebuig, discriminació i odi cap a alguns professionals sanitaris siguin només fets aïllats, així com també espero personalment que cap de les persones que han professat el seu rebuig cap a certs col·lectius, be pel seu origen o religió, mai pateixin el rebuig social i la discriminació per patir la malaltia del Covid-19, que mai hagin d’experimentar en la seva pròpia pell la marginació i el rebuig per part dels altres.
-
Photo by Nagesh Badu on Unsplash
Aquesta dura experiència que estem vivint ens hauria de servir per prendre consciència de com enyorem la interacció social, de la importància de l’afecte, la calidesa i la proximitat amb els altres, de la necessitat fonamental de l’estima i la vinculació. Que la por, la desconfiança i la distància no calin de forma irremeiable en la nostra societat un cop hagi acabat aquesta crisi.
Així mateix aquesta crisi sanitària pot ser una oportunitat per augmentar el sentiment de comunitat, per augmentar la consciència d’espècie humana diluint els prejudicis i discriminacions ètniques. Que ens serveixi per augmentar l’altruisme i la cooperació enfront de l’egoisme i l’enfrontament.
Els éssers humans hem arribat fins aquí perquè som una espècie tribal, som animals socials que hem col·laborat per aconseguir sobreviure. El futur de l’espècie passa per augmentar la cooperació i la comunió entre pobles, per la consciència d’espècie i per l’altruisme i la solidaritat entre persones.
EFECTES PSICOLÒGICS A NIVELL INDIVIDUAL
La dura experiència que estem vivint en el moment actual ens ha condicionat tant la vida, de forma tan sobtada i inesperada que ens quedarà gravada a la memòria durant molt de temps. Algunes persones patiran una afectació més gran i més duradora que d’altres, en funció de la vulnerabilitat i dels factors protectors de cadascú. El que és segur és que en certa mesura tots experimentarem canvis psicològics quan acabi aquesta crisi, alguns que ens ajudaran a mobilitzar-nos i a avançar i d’altres que en canvi ens poden dificultar el nostre funcionament diari.
A nivell psicològic individual es poden produir afectacions i canvis, més i menys funcionals, de diverses tipologies que analitzarem a continuació:
És molt probable que es produeixi un augment de la simptomatologia d’ansietat en moltes persones, en les seves diferents manifestacions possibles.
En la població general moltes persones poden experimentar una major inseguretat i sensació de vulnerabilitat, símptomes d’agorafòbia com por a abandonar l’espai de seguretat de la llar, por a les aglomeracions, ansietat al transport públic, un augment de pensaments obsessius sobre la salut i la possibilitat d’emmalaltir i conductes compulsives i d’evitació per tal de no infectar-se de possibles virus.
També es poden produir majors afectacions psicològiques degut a les pèrdues de familiars i amics al llarg d’aquests difícils mesos. Moltes persones han patit la pèrdua d’éssers estimats per culpa d’aquesta malaltia, i degut a la situació de confinament no han tingut la possibilitat d’acompanyar-los en els últims moments ni d’acomiadar-los com els hauria agradat. Aquest fet pot comportar en molts casos situacions de dol complicades, ja que les condicions de la pèrdua així com el fet de no poder disposar del suport i companyia dels éssers estimats en aquesta situació dificulta aquest procés de dol.
Així mateix el personal sanitari que ha estat treballant a l’ull de l’huracà durant aquesta crisi, vivint situacions límit, sense el material protector adequat, amb una quantitat desbordant de pacients, amb extenuants jornades de treball, afrontant decisions ètiques molt difícils i veient morir a molts dels pacients, és molt probable que pateixin conseqüències psicològiques amb simptomatologia d’estrès post traumàtic com records intrusius i recurrents, malsons, sensació d’alerta i d’activació, conductes d’evitació i estat d’ànim deprimit.
Totes les reaccions psicològiques que he comentat són respostes adaptatives normals a la situació que estem vivint, som humans i quan vivim situacions dures patim i ens trenquem, per aquest motiu no hem de patologitzar aquestes reaccions psicològiques, les hem d’identificar, comprendre, acceptar i gestionar-les de la millor forma possible
.
Tot i la normalitat d’aquestes reaccions és important poder-les treballar amb el suport terapèutic adequat per tal que no acabin interferint de forma mes greu en la vida de qui els pateix. És per això que és important identificar el que sentim i en quina mesura ens afecta, per tal de poder gestionar-ho de forma adequada i demanar suport en cas que sigui necessari.
D’altra banda també podem experimentar efectes positius com dur a terme una revaloració de les nostres prioritats vitals, prendre consciència de la importància de tot allò que hem perdut amb la crisi actual i que era important per a nosaltres i que ens omplia (el contacte físic amb els altres, la llibertat de moviments, els esdeveniments culturals i esportius i tot allò que ens manca en l’actualitat), així com aprofitar per dur a terme un procés d’introspecció, prendre’s temps per reflexionar sobre la pròpia vida i sobre el futur i d’aquesta manera valorar els canvis que ens agradaria realitzar per tal de tenir una vida més plena i satisfactòria.
Quan superem aquesta crisi hem d’aprofitar per recuperar el temps perdut i gaudir plenament de tot allò que hem trobat a faltar, dur a terme allò que més hem enyorat i allò que més anhelem. Hem d’aprofitar el moment perquè hem experimentat la futilitat de l’existència, hem vist com tot es pot esfumar sobtadament.
Així que nosaltres que tenim una segona oportunitat, aprofitem-la. Aprofitem-la en tots els sentits: per gaudir plenament de la llibertat i de tot allò que ens omple, per vincular-nos de forma més sincera i saludable amb els altres, per ser més altruistes i solidaris, per respectar el nostre medi ambient i cuidar el nostre planeta, i en definitiva per canviar a millor i evolucionar en tots els aspectes.
Adrià Gilabert Psicòleg 