Identitat

El salt evolutiu que vam realitzar al passat els éssers humans respecte els nostres avantpassats, els simis, va implicar un increïble Big Bang del desenvolupament cerebral que ens va elevar diversos esglaons, en l’aspecte cognitiu i intel·lectual com a mínim, respecte la resta del regne animal. Les capacitats cognitives derivades d’aquest procés evolutiu ens han permès potenciar substancialment processos mentals complexes com l’atenció, la memòria, l’aprenentatge, el desenvolupament del llenguatge i el raonament, entre d’altres. La conjunció d’aquestes capacitats cognitives ens va convertir en éssers conscients de nosaltres mateixos i del nostre entorn, de la nostra individualitat i col·lectivitat i va comportar que ens comencéssim a plantejar qüestions transcendentals sobre el nostre paper en aquest immens món, sobre el sentit de la nostra existència. Conseqüentment vam començar a construir significats sobre el món que ens envoltava i els fenòmens que succeïen, i sobretot vam començar a construir la nostra identitat social i personal de forma activa, per a definir-nos, identificar-nos i diferenciar-nos.

La identitat té aquestes dues dimensions social i individual degut al nostre desenvolupament com a persones en un context social. La identitat social es refereix més específicament als grups de referència i pertinença amb els quals ens identifiquem i formem part (així una persona es podria identificar amb una o més nacionalitats, amb una ideologia política determinada, amb un equip esportiu, amb una cultura urbana i amb infinitat de categories que poden conformar la nostra identitat social).

Aquest article està dedicat a la identitat personal, la dimensió més individual de la identitat dins d’un context social que ens influeix i del qual ens nodrim contínuament per definir-nos i desmarcar-nos i emfatitzar la nostra idiosincràsia i individualitat.

article identitat

D’aquesta forma des que naixem ens nodrim del coneixement i la influència del nostre entorn que modelen i condicionen significativament la nostra forma de ser, pensar i aprendre, a la vegada la consciència sobre nosaltres mateixos, la nostra voluntat i capacitat d’escollir i prendre decisions determinaran el tipus de persona que volem ser, construint activament, al llarg del temps una identitat complexa, plena de matisos i de múltiples cares que es complementen entre elles i que es transformen amb les diferents experiències que vivim.

Des d’una perspectiva narrativa la identitat es construeix durant el llarg relat de la nostra vida, evolucionant amb cada gir argumental i cada canvi de registre. Som autors d’una història en continua construcció, de la història sobre nosaltres mateixos que ens expliquem, rememorem i reescrivim, afegint més detalls al nostre personatge a mesura que ens succeeixen determinades vivències i ens enriquim amb diferents experiències.

La identitat no és única i invariable, tot el contrari, la nostra identitat és múltiple i presenta diferents manifestacions en funció del context i la situació en la que ens trobem. Quan ens relacionem amb els nostres amics aflora una faceta diferent que quan interactuem amb companys de treball o amb la nostra família, o quan estem en soledat acompanyats únicament per el nostre pensament. És precisament aquesta multiplicitat de facetes combinades que configuren la nostra complexa identitat.

De forma similar hi ha corrents psicològics que postulen que la nostra identitat està formada per diferents “jos”, alguns dels quals tenen més protagonisme al nostre dia a dia que altres. Un possible exemple seria el següent: una persona que en la seva vida quotidiana es considera un lluitador o lluitadora, que sempre està al peu del canó en diferents aspectes de la seva vida, ja sigui a l’àmbit laboral, familiar, personal, en la implicació per l’activisme social i per diferents causes. També té una faceta més despreocupada i “vividora” que últimament no treu gaire a la llum perquè té massa compromisos i poc temps pel descans. Diguem per no allargar excessivament l’exemple que també té una faceta més vulnerable a la que mai deixa espai perquè no es permet la possibilitat de caure, per tant aquestes dues últimes facetes les té desterrades a un calaix de la seva ment, deixant únicament espai al seu jo més combatiu i resolutiu.

La meva intenció amb aquest exemple és il·lustrar la multiplicitat d’identitats i de jos que podem tenir i el grau amb que permetem que aquests aflorin a la nostra vida. És important deixar espai a totes les nostres facetes que constitueixen la nostra identitat o conjunt d’identitats, ja que si no hi permetem, si neguem que alguns del nostres propis jos tinguin un paper rellevant a la nostra història podem acabar bloquejant el personatge principal que és el que es manifesta amb major freqüència al nostre dia a dia. Aquesta és la funció dels nostres diferents jo, enriquir la nostra identitat, deixar que respiri la nostra psique i donar-nos espai per a diferents registres vitals.

Perquè la nostra identitat és un ric i variat univers personal ple de matisos i de gradacions cromàtiques, en permanent construcció que hem de mantenir i nodrir per tal de permetre’ns seguir evolucionant i avançant sense perdre’ns a nosaltres mateixos pel camí.


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s